χρῶμα

Grec antic

• Pronúncia: /kʰrɔ́͜ɔma/ (àtic, s. V aC); /xróma/ (koiné, s. V dC).
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *gʰrēw- ‎(«triturar»).

Nom

χρῶμα ‎(khrôma) n. ‎(genitiu χρώματος)

1. pell (descripció, com pell clara, pell morena, etc.)
2. color, pigment
3. estil (de lletra, d'escriptura)
4. (música) escala cromàtica