• Pronúncia: /huṃ/

हूँ ‎(hūṃ)

  1. primera persona singular del present d'indicatiu de होना ‎(«jo soc»)
  2. Forma auxiliar per a la conjugació de la primera persona del singular dels següents temps verbals:
    1. Present habitual.
      Per exemple, करता हूँ (faig).
    2. Subjuntiu habitual.
      Per exemple, करता हूँ (faci).
    3. Present continu.
      Per exemple, कर रहा हूँ (estic fent).
    4. Subjuntiu continu.
      Per exemple, कर रहा हूँ (estigui fent).
    5. Present perfectiu.
      Per exemple, किया हूँ (estava fent).
    6. Subjuntiu perfectiu.
      Per exemple, किया हूँ (estigués fent).