ἀ-

Grec antic

• Pronúncia: /a/curta, però /a/llarga quan està unida a paraules de tres síl·labes.
• Etimologia: Del protohel·lènic *ə-, del protoindoeuropeu *n̥-.

Prefix

ἀ- ‎(a-)

1. contrari, oposat, negació

   ἄτομος ‎(átomos, «indivisible») = ἀ- + τέμνω ‎(témnō, «tallar»)

Variants

• ἀν- ‎(an-), davant de vocals
• νη- ‎(nē-), νᾱ- ‎(nā-), νω- ‎(nō-), davant de consonant laríngia