ἄλφα

Grec antic

• Pronúncia: /álpʰa/ (àtic s.V aC), /álɸa/ (koiné s.IV aC), /álfa/ (bizantí s.X).
• Etimologia: Del fenici 𐤀𐤋𐤐 ‎(a-l-p).

Nom

ἄλφα ‎(álpha) n. ‎(invariable)

1. alfa, lletra α ‎(a) Α ‎(A).