ἔντερον

Grec antic

• Pronúncia: /ˈen.te.ron/
• Etimologia: La forma neutra d'un substantiu *ἔντερος(énteros, «interior, entranyes»), procedent del protoindoeuropeu *h₁énteros, compost per l'arrel *h₁én («a dins») i del sufix comparatiu *-teros.

Nom

ἔντερον ‎(énteron) n. ‎(genitiu ἐντέρου)

1. budells, intestí
2. bossa

Sinònims

• [1] σπλάγχνον ‎(splánkhnon)