ὀνοματοποιία

Grec antic

• Pronúncia: /onomatopo͜ɪ.í.a͜a/ (àtic, s.V aC), /onomatopyía/ (koiné, s.IV aC)
• Etimologia: De ὄνομα ‎(ónoma, «nom») i ποιέω ‎(poiéō, «fer»).

Nom

ὀνομᾰτοποιῐ́ᾱ ‎(onomatopoiíā) f. ‎(genitiu ὀνοματοποιίας)

1. Creació d'una paraula
2. onomatopeia