-ίζω

Grec antic

• Pronúncia: /ˈi.zo/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *-idyéti, sufix verbal format per *-id- i *-yéti; cognat del protogermànic *-itjaną, *-atjaną.

Sufix

-ίζω ‎(-ízō)

1. Emprat originàriament per crear verbs a partir de verbs denominatius.

   βαίνω ‎(baínō, «fer una passa») + -ίζω → βᾰδῐ́ζω ‎(badízō, «anar, passejar»)

2. Emprat per crear verbs a partir de noms o adjectius.

   κᾰθᾰρός ‎(katharós, «net, pur») +‎ -ίζω → κᾰθᾰρῐ́ζω ‎(katharízō, «netejar, purificar»)

   ἐλπίς ‎(elpís, «esperança») + -ίζω → ἐλπίζω ‎(elpízō, «expectar»)