Annauir

Català

• Etimologia: Segons Coromines, prové del plural àrab àr.nauâir, «les sènies». El poble es troba situat a una zona d'abundant aigua (la sèquia de la Vila, el riu Cànyoles, la fonteta, el naixement, o les diverses basses de reg de la zona), que antigament aprofitaven diversos molins (de llum, fariners, de paper, etc.) com a motor de funcionament.

Nom propi

Annauir

1. Població de la comarca de La Costera (País Valencià), pedania de Xàtiva.

Variants

El nom del poble sempre ha creat una mica de confusió, atès que s'ha escrit com: Anouir, Anahuir, Annahuir, Anngüir, Anohuir, ò Anuir (com a municipi independent), segons les diferents èpoques històriques on es tracte de recercar dades. El 1966 el professor Manuel Sanchis Guarner proposa la grafia "Annauir" d'acord amb l'etimologia.

Miscel·lània

• Síl·labes: An·na·uir (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Sanchis Guarner, Manuel. Contribució al nomenclàtor geogràfic del País Valencià. IEC, 1966.