Canillo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /kəˈni.ʎu/, balear /cəˈni.ʎo/, /kəˈni.ʎu/

Occidental: /kaˈni.ʎo/

Informal: local /kaˈni.ɫo/

• Rimes: -iʎo
• Etimologia: D’un preromà incert reconstruït *Kaníklabe ‎(«al peu de la blancor») amb una arrel *kanik- ‎(«blanc») relacionada amb el Canigó. Documentat al segle IX com *Kanillave.

Nom propi

Canillo m.

1. Vila i parròquia d’Andorra situada en la part nord-oriental.
2. Cognom

Derivats

• canillenc

Miscel·lània

• Síl·labes: Ca·ni·llo (3)
• Anagrames: acollin, conilla, conillà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, GEC, Optimot
• Cognoms de la població, Idescat