Curfó

Català antic

• Etimologia: Del grec antic Κορυφώ ‎(Koryphṓ). Vegeu Corfú.

Nom propi

Curfó

1. Corfú

   «Ab En Riambau des Far pensam-nos-en de venir a Curfó. E puis travessam del Curfó e presem terra al golf de Taranto, ço és a l'eixida del cap de les Leuques; e puis costejam la Calàbria e venguem-nos-en a Messina.» (Ramon Muntaner, Chrònica, 1328)