princeps

Potser volíeu: prínceps

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpriːŋ.kɛps/
• Etimologia: De primus ‎(«primier») i capio ‎(«prendre»), en el sentit de «ésser el primer en prendre la iniciativa».

Adjectiu

prīnceps m. f. n. ‎(genitiu prīncipis)

1. primer
2. principal

Sinònims

• primus

Compostos i expressions

1. princeps editio = La primera edició d'un llibre.

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	prīnceps			prīncipēs	prīncipia
Vocatiu	prīnceps			prīncipēs	prīncipia
Acusatiu	prīncipem	prīnceps		prīncipēs	prīncipia
Genitiu	prīncipis			prīncipium
Datiu	prīncipī			prīncipibus
Ablatiu	prīncipī			prīncipibus

Nom

prīnceps m. ‎(genitiu prīncipis)

1. líder, cabdill, sobirà

   Ex: Princeps Argonautarum — (traducció:«El líder dels argonautes.»)

2. príncep
3. cap, director

   Ex: Consortionis Populorum Princeps — (traducció:«El cap de la república»)

4. avantguarda, soldat (els soldats de la primera línia o de vegades els de la segona línia, situats entre els hastati i els triarii)

   Ex: Octavum principem duxit. — (traducció:«Ell comanda el vuitè maniple de soldats.»)

5. instigador, autor

   Ex: Princeps atque architectus sceleris. — (traducció:«L'instigador i l'artificier del crim.»)