polaco: diferència entre les revisions

▲{{-pronafi-}} {{pron|es|po·l'a·ko}}

▲Derivat de [[Polònia]]

▲Per al cas amb significat de [[català]] hi ha diverses hipòtesis, però cap de confirmada. La vinculació històrica entre Catalunya i Polònia (per altra banda força estrambòtica i inversemblant) ve de lluny: de fet en circulen dues teories -cap d'ella prou clara- que fan remuntar als segles XVIII o XIX.

▲La primera teoria afirma que aquest malnom fou una conseqüència directa de la participació, durant la Guerra de Successió, d'un batalló polonès de mercenaris al bàndol austriacista (amb catalans, britànics i holandesos) i d'aquí que "polaco" fos l'insult contrari al "botifler" dels filipistes, que militaven al bàndol contrari. En acabar la contesa, eixamplant el seu ús, a Castella es va popularitzar l'ús del terme despectiu polaco per referir-se als catalans i la seva llengua, que es feia difícil d'entendre i s'assimilava, d'aquesta forma, al polonès.

▲La segona teoria és més contemporània i afirma que aquest malnom fos un mot associat al gabinet ministerial del comte Luis Sartorius (1853-1854), curiosament avantpassat d'Isabel Sartorius (amistançada del príncep Felip de Borbó i Grècia), que fou molt impopular ("los polacos") pels impostos i la corrupció, i on hi participà el català Jacint Fèlix Domènech (ministre d'Hisenda i ex-alcalde de Barcelona). Aquesta espècie de ministeri català fou tristament famós. Els constants cessaments, nomenaments, ascensos civils o militars i tota l'obra d'aquest gabinet, foren titllats de "polacades", fent-ne una comparació amb la disbauxa del Govern polonès (que en època decadent era un niu d'anarquia i d'ambicions personals). L'Espanya d'Isabel II no tenia gaire a envejar, doncs, a la Polònia de l'època.}}

▲{{-nom-}}