Viccionari:Pronúncia del llatí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «{{avís pronúncia}} Existeixen diferents tipus de '''pronunciació del llatí''': *Pronunciació clàssica o històrica, és la reconstrucció de la pronunciació histò...».
 
Línia 12:
Les vocals poden ser llargues o breus, indicades amb diacrítics: ā, ē, ī, ō, ū; ǎ, ě, ǐ, ǒ, ǔ. L'ús dels diacrítics és indicatiu; algunes obres els indiquen sempre, altres només a les vocals llargues i altres només a la síl·laba tònica.
 
En llatí clàssic, I i V podien ser vocals o consonants. En llatí post-clàssicmedieval s'adoptà la convenció de diferenciar-los: I ({{IPAchar|/i/}}, {{IPAchar|/iː/}}), J ({{IPAchar|/j/}}), U ({{IPAchar|/u/}}, {{IPAchar|/uː/}}), V ({{IPAchar|/w/}}). Per exemple, IVLIVS Julius.
 
Les paraules de dos o més síl·labes són planes, però esdrúixoles si la penúltima síl·laba és breu (vocal breu no seguida de dues consonants).