Plantilla:ca-pron

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (Error: vocal tònica 'o' ambigua.)

Informació de la plantilla

Plantilla per presentar la pronúncia en català organitzada per àrees dialectals. Vegeu Viccionari:Pronúncia del català per a més informació.

Té diverses funcions: 1) generació de pronúncia automàtica, o 2) mostra la pronúncia especificada manualment; a més 3) pot incloure fitxers d’àudio en les transcripcions AFI, i 4) genera la rima corresponent.

Pronúncia automàtica

Amb la plantilla buida {{ca-pron}} genera la pronúncia del títol de la pàgina. El codi és a Mòdul:ca-pron/AFI.

Contempla quatre àrees: central, balear, nord-occidental i valencià. Si no hi ha diferències llavors les agrupa en una de sola o bé en oriental (central i balear) i occidental (nord-occidental i valencià).

Paràmetres

• 1= (primer paràmetre) Reescriptura ortològica o bé notació de substitució o bé indicador de substitució, per defecte el títol de la pàgina. Serà general per a totes les àrees, a no ser que s’indiqui una altra cosa en els paràmetres a continuació. Es poden usar diferents substitucions o indicadors separats per una coma.
• centr= Pel català central formal, i centr2= per una segona variant.
  • gir= Pel central gironí, si és rellevant incloure’l.
• bal= Pel balear majoritari, especialment mallorquí, i bal2= per variants, especialment menorquí i eivissenc.
• nocc= Pel català nord-occidental formal, i nocc2= per una segona variant.
• val= Pel valencià formal, i val2= per una segona variant.
• or= Pel grup oriental, equivalent a "centr" més "bal", i or2= per una segona variant.
• occ= Pel grup occidental, equivalent a "nocc" més "val", i occ2= per una segona variant.
• pagename= Substitueix el títol de la pàgina. És útil per a proves o mostres fora de l’entrada corresponent.

En general, serà més simple usar els indicadors que cobreixen el casos més comuns, o bé una substitució. Aquests formats generalment es podran usar també en les formes flexionades o les conjugades. Una reescriptura completa pot ser útil en casos complexos, però és més propensa a introduir-hi errors.

Per a alguns casos rellevants d’indicadors i reescriptures sistemàtiques, afegeix una subcategoria de Categoria:Mots en català per característiques fonètiques.

Notació de substitucions

Amb el format "<de>:<a>" substituirà la part <de> per <a>. La substitució s’aplica només una vegada en el primer cas trobat. Caldrà proporcionar suficient context per fer la substitució on es desitja i no abans.

Pels casos més comuns el format se simplifica en indicadors que només tenen la part <a> i la part <de> es pot reconstruir:

• Si hi ha un accent gràfic, ho reconstrueix sense accent: "à" equival a "a:à", "ós" equival a "os:ós".
• "ks" equival a "x:ks" (pronúncia ics") i "xx" equival a "x:xx" (pronúncia xeix també en occidental).

En el cas de les vocals mitjanes (e, o) la substitució es fa sobre la vocal tònica (vegeu a continuació). Es pot combinar un indicador de vocal mitjana amb altres indicadors. Per exemple "ks,é" indica la x amb so ics i el timbre de la vocal tònica. Independentment de l’ordre especificat, es farà primer la vocal mitjana i després la resta.

Si no es pot trobar la seqüència <de> llavors mostrarà un missatge d’error.

Indicadors especials

• Amb un valor igual a "-", s’exclou. Aplicat a una àrea, l’exclou. Aplicat al primer paràmetre general, exclou totes les àrees no especificades.
• Amb un valor igual a "+", s’inclou amb el títol de la pàgina. És el valor per defecte, en general no farà falta.

Vocals mitjanes tòniques

Vegeu les notes de Viccionari:Vocals mitjanes tòniques.

Les vocals e i o solen ser ambigües que no duen accent gràfic. Es pot indicar el timbre d’aquestes vocals amb un indicador amb diacrítics.

Indicador	Resultat	Casos típics
é	/e/ a tot arreu	Heretats del llatí ĕ, ae, ā, ǎ; castellanismes i gal·licismes moderns
è	/ɛ/ a tot arreu	Cultismes del llatí, manlleus adaptats i mots heretats davant contextos obridors, especialment l i r
ê	/ɛ/ en central, /ə/ en balear, /e/ en occidental	Heretats del llatí ē, ǐ, oe
ë	/ɛ/ en oriental, /e/ en occidental	Cultismes tardans
ó	/o/ a tot arreu	Heretats del llatí ō, ǔ, i d’altres en context tancador especialment davant nasal
ò	/ɔ/ a tot arreu	Heretats del llatí ǒ, au, i d’altres irregulars amb accent a la primera síl·laba
ô	/ɔ/ en oriental, /o/ en occidental	Alguns mots vacil·lants

Accent secundari

Els mots compostos, mots amb prefix tònic i adverbis en -ment tenen un accent secundari. Proporcioneu els dos accents gràfics separats per una coma. Exemple: per agredolç useu {{ca-pron|à,ò}}, per bojament useu {{ca-pron|bò,é}}.

Cal tenir en compte que es continua aplicant l’indicador per les vocals mitjanes tòniques. Així "ò" i "é" només s’aplica a la vocal tònica primària. Per un accent secundari en una vocal mitjana, e/o, caldrà proporcionar més context. En el darrer exemple, "bò,é" indica que "é" és la vocal tònica primària i "bò" és una substitució equivalent a "bo:bò", tot plegat equivalent a la reescriptura "bòjamént".

Vocals sense neutralització oriental

En certs casos no es produeix la neutralització àtona oriental. Pot passar en cultismes, llatinismes i italianismes, o per contacte vocàlic no sistemàtic. Quan sigui necessari anul·lar la neutralització d’una vocal, canvieu-la per ā, ē, ō. Per exemple a fluorar {{ca-pron|o:ō}}.

Xeix o ics

La lletra x és ambigua. Pot ser xeix (mots patrimonials) /ʃ/ o /t͡ʃ/, o bé ics (cultismes) /ks/ o /ɡz/. S’assigna segons els casos més comuns però n’hi ha d’imprevisibles.

• ks pel so ics. Típicament en casos intervocàlics on no es pot determinar si és patrimonial o cultisme, useu l’indicador "ks" que substituirà la primera x. Exemple: per fixar useu {{ca-pron|ks}}.
• xx pel so xeix no africat. En alguns mots d’origen àrab la xeix inicial no és africada en occidental, sinó /ʃ/. Podeu usar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià o consultar en línia el DNV o el DCVB per identificar les excepcions. Exemple: per xeresà useu {{ca-pron|val=xx}} per a modificar-ho només en valencià.

Erra final

La lletra -r final generalment és muda (i el plural -rs), excepte en valencià, però es manté en alguns mots. Quan sigui necessari proporcioneu el mot amb -rr. Exemple: per mar useu {{ca-pron|marr}}.

Nota: està pendent d’introduir nous indicadors per a tractar diversos casos: sonora a tot arreu, sonora excepte en balear, sonora només en valencià.

Prefixos no assimilats

Els prefixos no assimilats introdueixen una pausa no reflectida en l’ortografia: hiat davant i/u, erra vibrant o essa sorda com a inici de mot. Es detecten els casos més comuns, però n’hi ha d’imprevisibles. Quan sigui necessari, afegiu un guionet. Com a separadors també funcionen el punt baix, el punt volat i la hac. Exemples: asocial {{ca-pron|as:a-s}} (equivalent "a-social"), pesainfants {{ca-pron|ai:a-i}} (equivalent "pesa-infants").

Hac aspirada

Per marcar la h aspirada, dupliqueu-la. Exemple: halar {{ca-pron|h:hh}}, equivalent a la reescriptura "hhalar".

Geminació

Els grups /bl/ i /gl/ són geminats en oriental quan són posttònics. També els seus derivats pretònics que no es poden identificar automàticament. Per exemple poble s’identifica com a geminat però no poblar ni les formes conjugades arrizotòniques. Quan sigui necessari es pot marcar duplicant la consonant: poblar {{ca-pron|b:bb}} equivalent a "pobblar". Aquesta duplicació no s’aplicarà en català occidental.

Iodització balear

La iodització balear (/ʎ/ > /j/ és sistemàtica en certs casos de mots patrimonials d’un determinat origen etimològic. Per generar la pronúncia balear amb iodització, substituïu -ll- per -yll- (tal com s’escrivia en català antic). Per exemple: abella {{ca-pron|ll:yll}} equivalent a "abeylla". No es considera la iodització d’alguns parlars del català central, menys sistemàtic i dialectal.

Pronúncia manual

En principi, es recomana usar la pronúncia automàtica, amb els indicadors o reescriptura que sigui necessari. La pronúncia manual és propensa a la introducció d’errors i queda fora dels canvis que es puguin introduir en la pronúncia automàtica. Per compatibilitat amb la pràctica usada inicialment, es manté la possibilitat d’especificar-la manualment.

Es poden especificar les pronúncies AFI amb els separadors /.../, tant general, com per blocs dialectals o per àrees. La resta de casos no especificats es generaran automàticament.

Paràmetres d’àrees addicionals (només amb AFI):

• sept= Pel català septentrional, si és rellevant i diferent del central.
  • alg= Per l’alguerès, si és apropiat.

Pronúncia informal

La pronúncia generada és la recomanada en un context formal. Quan sigui rellevant, es poden afegir pronúncies informals:

• informal=, informal2=, informal3=, primera, segona i tercera pronúncia informal.
  • inf_q=, inf2_q=, inf2_q=, qualificador per la primera, segona i tercera pronúncia informal.

Fitxers d’àudio

Per a cada àrea es pot afegir un fitxer d’àudio. El format és amb "f-" davant del paràmetre d’àrea i com a contingut el títol del fitxer (sense el prefix "Fitxer:").

Exemple:

{{ca-pron

|f-val=LL-Q7026 (cat)-Millars-acció.wav

}}

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ək.siˈo/, occidental /ak.siˈo/^ⓘ

La plantilla selecciona la representació AFI que correspon a l’àrea indicada de l’àudio. A més, afegeix la Categoria:Termes en català amb àudio.

Per a una millor lectura del codi, és recomanable separar els paràmetres d’àudio dels paràmetres propis de pronunciació, posant cada fitxer en una nova línia.

Rimes

La plantilla genera la rima corresponent de Categoria:Rimes en català. Bàsicament elimina els al·lòfons, parteix de la pronúncia en valencià però considerant les vocals tòniques orientals.

Es pot eliminar la rima generada amb rima=-. Es pot afegir una rima manualment amb {{ca-rima}}.

Fonts de consulta

A banda de documents descriptius, com la GIEC (gramàtica de l’IEC, cap. I Fonètica i fonologia), la GNV (gramàtica de l’AVL, cap. 1 Ortologia) i el llibre d’estil de la UIB, hi ha quatre fonts bàsiques en línia per a consultar la pronúncia de termes:

1. El GDLC (Gran Diccionari de la llengua catalana), pel català central. La pronúncia es pot trobar en l’apartat bilingüe "francès", per exemple l’entrada subaltern.
   • Recull el Diccionari ortogràfic i de pronúncia de Jordi Bruguera.
   • Pot tenir errors tipogràfics ocasionals. Normalment es detecten per manca de sentit.
2. El DNV (Diccionari normatiu valencià), pel valencià. Per exemple subaltern.
   • No indica l’accent secundari, per aquest cas cal seguir el GDLC.
   • Inclou la pronúncia rizotònica dels verbs.
3. El DCVB (Diccionari català-valencià-balear), especialment pel balear. Per exemple cella.
   • Està basat en treballs de camp de principi del segle XX, algunes pronúncies poden ser obsoletes o excessivament col·loquials. És útil per la pronúncia tradicional i dialectal, però s’ha de prendre amb precaució de forma orientativa, per contrastar o com a darrer recurs.
   • L’anotació "or." correspon al català central, "occ." al nord-occidental i "pir-or." al septentrional. A vegades són llistes de localitats que cal situar.
   • Pel balear es pot prendre com a autoritat. Si no s’especifica "bal" cal cercar "Mall." o "Palma", i "Men." o "Eiv." per la variant "bal2". Cal reconsiderar els trets no formals indicats per la UIB (canvis o elisions de vocals i certes consonants, iodització, rotacisme...)
4. L’ésAdir per a noms propis i estrangerismes. Per exemple Angola i kosher.
   • L’anotació "or." correspon al català central i "occ." al nord-occidental.
   • En alguns casos mostra una pronúncia col·loquial acastellanada. A prendre amb precaució si no hi ha reducció vocàlica oriental o amb les vocals e i o tancades.