adir
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: /əˈði/ Occidental: nord-occidental /aˈði/, valencià /aˈðiɾ/
Verb modifica
adir trans.
Conjugació modifica
- Només s'usa en infinitiu.
Traduccions modifica
Verb modifica
adir
- forma de l'infinitiu adir-se
Miscel·lània modifica
Vegeu també modifica
Català antic
modifica
- Etimologia: Del llatí adīre.
Verb modifica
adir
- adir (prendre possessió d’una herència)
- dirigir-se, atènyer un fi.
Conjugació modifica
Conjugació antiga
Formes no personals | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
infinitiu | adir | |||||
gerundi | adint | |||||
participi | adit | |||||
Formes personals simples | ||||||
indicatiu | io, yo, jo | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
present | adesc | adeixes | adeix | adim | adits | adeixen |
adiu | ||||||
imperfet | adia | adies | adia | adíem | adíets | adien |
adíeu | ||||||
passat simple | adí | adist | adí | adírem | adist | adiren |
adires | adim | adíreu | ||||
futur | adiré | adiràs | adirà | adirem | adireu | adiran |
condicional | adiria | adiries | adiria | adiríem | adiríets | adirien |
adiríeu | ||||||
subjuntiu | io, yo, jo | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
present | adesca | adesques | adesca | adíam | adíats | adesquen |
adim | adíau | |||||
adiu | ||||||
imperfet | adís | adisses | adís | adíssem | adíssets | adissen |
adira | adires | adira | adírem | adísseu | adiren | |
adírets | ||||||
adíreu | ||||||
imperatiu | – | tu | él, eyl, ell | nós, nosaltres | vós, vosaltres | éls, eyls, ells |
present | – | adeix | adesca | adíam | adits | adesquen |
– | adim | adiu |
Vegeu també modifica
- Obres de referència: DCVB
Castellà
modifica
- Pronúncia(i):
- Peninsular: \aˈðiɾ\
- Americà: alt /aˈdiɾ/, baix \aˈðiɾ\
Verb modifica
adir (defectiu)
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: a·dir (2)