agor

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.ɡor/
• Àudio: Sant Sebastià ^ⓘ
• Etimologia: D’origen preromà, segle XI, cognat de l’occità gascó agor ‎(«tardor»).

Adjectiu

agor

1. sec
2. estèril

Nom

agor inan.

1. sequera
2. (dialectal) setembre

Declinació

Nom comú inanimat en consonant Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu agor agorra agorrak Ergatiu agorrek agorrak agorrek Datiu agorri agorrari agorrei Genitiu agorren agorraren agorren Comitatiu agorrekin agorrarekin agorrekin Benefactiu agorrentzat agorrarentzat agorrentzat Instrumental agorrez agorraz agorrez Partitiu agorrik - - Prolatiu agortzat - - Causal agorrengatik agorrarengatik agorrengatik Locatius Inessiu agorretan agorrean agorretan Ablatiu agorretatik agorretik agorretatik Al·latiu agorretara agorrera agorretara Terminatiu agorretaraino agorreraino agorretaraino Al·l. direcional agorretarantz agorrerantz agorretarantz Gen. locatiu agorretako agorreko agorretako

Relacionats

Mesos de l’any

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Basc unificat

urtarril

otsail

martxo

apiril

maiatz

ekain

uztail

abuztu

irail

urri

azaro

abendu

Variants

ilbeltz izotzil

barantaila zezeil katail

epail marti

jorrail

lorail orril hostaro

bagil garagarril

garagarril garil

agorril dagonil

buruil agor

urril urrieta lastail bildil

zemendi hazil

lotazil gabonil hotzaro neguil

Romaní

• Etimologia: (pendent)

Nom

agor m.

1. final
2. cantó
3. punta

Compostos i expressions

• lel agor: prestar atenció

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.