anima

Potser volíeu: animà, ànima

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈni.mə/, occidental /aˈni.ma/
• Rimes: -ima

Verb

anima

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de animar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb animar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ni·ma (3)
• Anagrames: aïnam, amaín, amaní, amina ^(revers), maina, mania

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.nɪ.ma/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *anə- ‎(«respirar»).

Nom

anima f. ‎(genitiu animae)

1. aire

   Aqua, terra, anima et sol.

   L'aigua, la terra, l'aire i el sol.

2. alè

   Anima foetida.

   Mal alè.

3. vida

   Animam relinquam potius quam illas deseram.

   Abans perdria la vida que abandonar-los.

4. ànima

   Animae obscura umbra opertae, imagines mortuorum.

   Les ànimes que viuen en la foscor són els esperits dels morts.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	anima	animae
Vocatiu	anima	animae
Acusatiu	animam	animās
Genitiu	animae	animārum
Datiu	animae	animīs
Ablatiu	animā	animīs