ara

Potser volíeu: ARA, Ara

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈa.ɾə/^ⓘ, occidental /ˈa.ɾa/
• Rimes: -aɾa
• Etimologia: Adverbi: del llatí ad hōram ‎(literalment «a l’hora»), segle XI.
• Etimologia: Nom: del llatí āra.

Adverbi

ara

1. En aquests moments.

Sinònims

• a hores d'ara, a hora d'ara, a l'hora d'ara, a les hores d'ara, actualment, ara com ara, ara per ara, per ara, avui, hui, avui dia, hui dia, avui en dia, hui en dia, en el dia d'avui, immediatament, ja, ara mateix, suara, just, tot just, tot just ara, ara tot just

Derivats

• adesiara

Compostos i expressions

• ara i adés
• ara o suara, ni ara ni suara, tant és ara com suara
• ara i aquí, ara i ací
• ara i sempre
• ara si mai, o ara o mai, ara o mai
• ara abans ara
• ara per ara i no per suara, si no és ara, serà suara, si no és ara, és suara
• d'ara en avant, d'ara endavant, d'ara en endavant (castellanisme), a partir d'ara, a comptar des d'ara, d'ara ençà, des d'ara
• d'ara mateix
• encara ara
• fins ara
• i ara, no pas per ara
• ara bé
• com ara, com ara és
• ara que hi penso
• ara ha viscut
• com ara plouen albardes
• com ara plouen figues
• com ara plouen gínjols

Traduccions

Traduccions

• Alemany: jetzt ^(de)
• Anglès: now ^(en)
• Bretó: bremañ ^(br)
• Castellà: ahora ^(es)
• Francès: maintenant ^(fr)
• Hindi: अब ^(hi), अभी ^(hi), आज ^(hi)
• Islandès: nú ^(is)
• Italià: ora ^(it), adesso ^(it)
• Llatí: nunc ^(la), iam ^(la)
• Llengua de signes catalana: ARA ^(csc)
• Neerlandès: nu ^(nl)
• Occità: ara ^(oc)
• Portuguès: agora ^(pt)
• Romaní: akana ^(rom)

Un ara amb dedicatòria

Nom

ara m. ‎(plural ares)

1. Altar per a sacrificis i col·locar ofrenes, emprat sovint en les religions paganes.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: altar ^(en)
• Castellà: ara ^(es)
• Suec: offerbord ^(sv), stalle ^(sv), altare ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ra (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.ɾa/
• Rimes: -aɾa
• Etimologia: Del llatí āra.

Verb

ara

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb arar (llaura).

Nom

ara m. ‎(plural aras)

1. ara

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ra (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ara

Llatí

ara pacis, Roma

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaː.ra/
• Etimologia: Derivat de āsa, del protoindoeuropeu *h₂eHs-.

Nom

āra f. ‎(genitiu ārae)

1. ara

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	āra	ārae
Vocatiu	āra	ārae
Acusatiu	āram	ārās
Genitiu	ārae	ārārum
Datiu	ārae	ārīs
Ablatiu	ārā	ārīs

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaː.ra/
• Etimologia: Del llatí āra.

Nom

ara f. ‎(plural are)

1. ara

Miscel·lània

• Síl·labes: à·ra (2)

Maori

• Etimologia: Del protopolinesi *hala, emparentat amb el tahitià ara i el hawaià ala.

Nom

ara

1. camí, via, senda

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.ɾo̞/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Adverbi

ara

1. ara

Conjunció

ara

1. ara

Contracció

ara f. ‎(a + era, masculí ath, plural gascó aras, plural aranès as)

1. (gascó pirinenc) a la

Tahitià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.ɾa/
• Etimologia: Nom: del protopolinesi *hala, emparentat amb el maori ara i el hawaià ala. Verb: del protopolinesi *'ara.

Nom

ara

1. camí, ruta, via, senda

Nota d'us

D'ús antic, és viu en topònims i recuperat en cultismes moderns.

Sinònims

• 'ē'a
• purūmu
• ta'iara

Verb

ara

1. despertar, despertar-se
2. vetllar, vigilar

Derivats

• araara = estar desvetllat, estar a l'aguait
• arara'a = desvetllament
• mata ara (ull vigilant) = guaitar