arbitro

Potser volíeu: árbitro

Català

Verb

arbitro

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arbitrar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arbitrar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arbitrar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·bi·tro (3)
• Anagrames: barroti, barrotí, orbitar, ribotar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.bɪ.troː/

Nom

arbitrō

1. datiu singular de arbiter
2. ablatiu singular de arbiter

Verb

arbitrō ‎(1a present^?), arbitrās ‎(2a present), arbitrāre ‎(infinitiu), arbitrāvī ‎(perfet), arbitrātum ‎(supí)

1. jutjar

Sinònims

• arbitror