aspre
Potser volíeu: ASPRE
Català
modifica
Adjectiu modifica
aspre m. (femení aspra, plural invariable aspres)
- De superfície irregular que provoca un tacte desagradable.
- Que produeix al gust la sensació d’una cosa rugosa a la boca.
- Rude, gens suau.
Derivats modifica
Traduccions modifica
De tacte irregular
- Alemany: rau (de), grob (de)
- Anglès: rough (en)
- Àrab: خَشِن (ar)
- Belarús: гру́бы (be) (hrubi)
- Búlgar: груб (bg) (grub)
- Castellà: áspero (es)
- Coreà: 거칠다 (ko) (geochilda)
- Eslovac: hrubý (sk)
- Eslovè: grob (sl)
- Estonià: kare (et)
- Finès: karhea (fi)
- Francès: âpre (fr), rude (fr), rugueux (fr), brut (fr)
- Friülà: ruspi (fur), ruspiôs (fur)
- Gallec: áspero (gl)
- Grec antic: τραχύς (grc) (trakhýs)
- Hongarès: durva (hu)
- Italià: ruvido (it), rugoso (it), scabro (it)
- Japonès: 凸凹な (ja)
- Letó: raupjš (lv)
- Lituà: šiurkštus (lt)
- Llatí: asper (la)
- Llengua de signes catalana: ASPRE (csc)
- Macedoni: груб (mk)
- Neerlandès: ruw (nl), ruig (nl)
- Occità: aspre (oc)
- Polonès: szorstki (pl)
- Portuguès: áspero (pt)
- Quítxua: taku (qu)
- Romanès: aspru (ro)
- Rus: гру́бый (ru) (grubi)
- Serbocroat: груб (sh), grub (sh)
- Suec: ojämn (sv)
- Txec: hrubý (cs)
- Ucraïnès: гру́бий (uk) (hrubi)
- Xinès: 粗糙 (zh) (cūcāo)
Verb modifica
aspre
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de asprar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb asprar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb asprar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb asprar
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: as·pre (2)
- Anagrames: après, aprés, arpes, arpés, aserp, paers, pares, parés, Parés, persa, pesar, preàs, presa, rapes, rapès, rapés, repàs, separ