assot

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈsɔt/, occidental /aˈsɔt/
• Rimes: -ɔt
• Etimologia: De l'àrab السَوْط ‎(as-sáut), segle XIII.

Nom

assot m. ‎(plural assots)

1. Instrument emprat antigament per castigar amb cops els delinqüents, consistent en un grup de tires de cuir lligades d'un extrem.
2. Cop donat amb l'assot.
3. Fusta amb cordes lligades a l'extrem, emprat per forçar un cavall a córrer, donant-li cops.

Sinònims

• fuet
• xurriaques

Traduccions

Traduccions

• Anglès: whip ^(en)
• Castellà: azote ^(es)
• Francès: fouet ^(fr)
• Italià: frusta ^(it)

Verb

assot

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de assotar

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sot (2)
• Anagrames: astos, ossat, tassó, Tosas, tossa ^(revers), Tossa ^(revers), tossà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Català antic

Verb

assot

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de assotar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de assotar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de assotar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de assotar