borne

Català

Verb

borne

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bornar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bornar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bornar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bornar

Variants

• [1] borno, borni, born
• [2] borni
• [3] borni
• [4] borni

Miscel·lània

• Anagrames: boren, obren, orben, roben

Anglès

Verb

borne

1. participi de bear