brote
Potser volíeu: Brote
Català
modifica
Verb modifica
brote
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brotar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb brotar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb brotar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb brotar
Variants modifica
Miscel·lània modifica
Castellà
modifica
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /ˈbɾo.te/
- Americà: alt /ˈbɾo.t(e)/, baix /ˈbɾo.te/
- Rimes: -ote
- Etimologia: Del gòtic *𐌱𐍂𐌿𐍄 (brut).
Nom modifica
brote m. (plural brotes)
Sinònims modifica
Derivats modifica
Verb modifica
brote
- primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb brotar
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb brotar
- tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb brotar
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: bro·te (2)
- Anagrama: trebo
Vegeu també modifica
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre brote