caliu

Català

Caliu d’un forn

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈɫiw/, occidental /kaˈɫiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí vulgar *calivu(m), de calidus ‎(«calent»), de caleō ‎(«ser calent»), segle XIII.

Nom

caliu m. ‎(plural calius)

1. Barreja de brases, carbó i cendra que romanen quan s'apaga la flama d’un foc.
2. Vestigi esmorteït d’un sentiment, afecció, que havia estat viu.
3. Escalf, ambient agradable de benestar com el que transmet una llar de foc.

Derivats

• escalivar

Traduccions

Brases, carbó i cendra

• Anglès: embers ^(en)
• Castellà: rescoldo ^(es) m.
• Francès: braise ^(fr) f.
• Occità: caliu ^(oc) m.

Vestigi esmorteït d’un sentiment

• Castellà: rescoldo ^(es) m.

    Ambient agradable — vegeu escalf

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·liu (2)
• Anagrames: aculi, aculí, àulic

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC