capità

Potser volíeu: capita

Català modifica

Pronúncia(i): oriental /kə.piˈta/, occidental /ka.piˈta/
Rimes: -a
Etimologia: Del català antic capitani, del llatí capitāneu(m), acusatiu de capitāneus ‎(«cabdal»), de caput ‎(«cap»), amb calc semàntic del grec bizantí κατεπάνω ‎(katepánō, literalment «el [de rang militar] més alt»), segle XIII.

capità m. ‎(plural capitans, femení capitana)

Qui té el comandament d’un exèrcit o grup armat.
(esports) Jugador encarregat de representar un equip i de coordinar-lo en el transcurs d'un partit d'acord amb l'entrenador.
Grau militar entre tinent i comandant.
(naùtica) Qui té el comandament d’una nau.

Traduccions

Alemany: Hauptmann ^(de) m.
Anglès: captain ^(en)
Belarús: капіта́н ^(be) m. ‎(kapitan)
Búlgar: капитан ^(bg) m. ‎(kapitan)
Castellà: capitán ^(es)
Coreà: 대위 ^(ko) ‎(daewi)
Danès: kaptajn ^(da)
Eslovac: kapitán ^(sk) m.
Eslovè: stotnik ^(sl) m., kapétan ^(sl) m.
Esperanto: kapitano ^(eo)
Finès: kapteeni ^(fi)
Francès: capitaine ^(fr)
Friülà: cjapitani ^(fur) m.
Gallec: capitán ^(gl) m.
Gal·lès: capten ^(cy) m.
Grec: λοχαγός ^(el) m. ‎(lokhagós)
Grec antic: λοχαγός ^(grc) m. ‎(lokhagós)
Hebreu: סֶרֶן‎ ^(he) m.
Hongarès: százados ^(hu)
Ídix: קאַפּיטאַן‎ ^(yi) m.
Islandès: kafteinn ^(is) m.
Italià: capitano ^(it) m.
Japonès: 大尉 ^(ja)
Macedoni: капетан ^(mk) m.
Malai: kapten ^(ms)
Maori: kapene ^(mi)
Neerlandès: kapitein ^(nl) m.
Noruec: kaptein ^(no) m.
Occità: capitani ^(oc) m.
Polonès: kapitan ^(pl) m.
Portuguès: capitão ^(pt) m.
Rus: капита́н ^(ru) m. ‎(kapitan)
Serbocroat: сатнӣк ^(sh) m. (ciríl·lic), satnik ^(sh) m. (llatí), капeтан ^(sh) m. (ciríl·lic), kapetan ^(sh) m. (llatí)
Suahili: kapteni ^(sw)
Suec: kapten ^(sv) c.
Tagal: kapitan ^(tl)
Tai: กัปตัน ^(th)
Txec: kapitán ^(cs) m.
Ucraïnès: капіта́н ^(uk) m. ‎(kapitan)
Xinès: 上尉 ^(zh) ‎(shàngwèi)