carall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kəˈɾaʎ/, balear /kəˈɾaj/
Occidental:	/kaˈɾaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: D’un llatí hispà *characulum, segle XIV, diminutiu d’origen incert, del grec antic χάραξ ‎(khárax, «pal») o bé d’un preromà *khara- ‎(«carn») relacionat amb el basc haragi.

Nom

carall m. ‎(plural caralls)

1. (vulgarisme) penis

Sinònims

• (vulgar) cuca, pixa, quirra

Traduccions

Penis, vulgar

• Anglès: prick ^(en), dick ^(en)
• Castellà: carajo ^(es)
• Francès: bite ^(fr)
• Gallec: carallo ^(gl)
• Italià: cazo ^(it), uccello ^(it)
• Portuguès: caralho ^(pt)

Interjecció

carall!

1. (vulgarisme) Expressió de sorpresa per l’estranyesa, l’admiració o l’enuig.

Variants

• (eufemismes) carai, caram, carat, caratxos, cavall

Traduccions

Expressió

• Anglès: damn it ^(en)
• Castellà: carajo ^(es)
• Francès: zut ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·rall (2)
• Anagrama: callar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB