castro

Potser volíeu: Castro, castró

Català

Verb

castro

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de castrar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb castrar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb castrar

Variants

• [1] castre, castri, castr
• [2] castri, castre
• [3] castri, castre

Miscel·lània

• Síl·labes: cas·tro (2)
• Heterograma de 6 lletres (acorst)
• Anagrames: actors, castor, costar, croats, crosta, sotrac, torcàs, toscar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkas.tɾo/, meridional /ˈkah.tɾo/

Americà: alt /ˈkas.t͡s(o)/, baix /ˈkah.tɾo/

• Rimes: -astɾo
• Etimologia: Del llatí castrum.

Nom

castro m. ‎(plural castros)

1. castre

Verb

castro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb castrar

Miscel·lània

• Síl·labes: cas·tro (2)
• Heterograma de 6 lletres (acorst)
• Anagrames: castor, cortas, cortás, costar, costra, tarcos, torcas, trocas, trocás

Vegeu també

• castro. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre castro

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkas.troː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kes- («tallar»).

Verb

castrō ‎(1a present^?), castrās ‎(2a present), castrāre ‎(infinitiu), castrāvi ‎(perfet), castrātum ‎(supí)

1. tallar, amputar, extirpar
2. castrar

Nom

castrō

1. datiu singular de castrum
2. ablatiu singular de castrum