censeo
Llatí
modifica
- Pronúncia(i): /ˈkɛn.sɛ.oː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kens- («anunciar»).
Verb modifica
cēnseō (1a present?), cēnsēs (2a present), cēnsēre (infinitiu), cēnsuī (perfet), cēnsum (supí)
- opinar, jo fixo, jutjar
- sic enim ipse censet
- Aquesta és la seva opinió.
- aconsellar
- tibi hoc censeo
- Et dono un consell.
- votar, decidir
- Ite in suffragium, et quae patres censuerunt vos jubete
- Això que el senat ha decidit, confirmeu-lo.
- declarar, inscriure
- Praesertim census equestrem Summam nummorum
- Inscrit en el grup de sestercis que correspon als cavallers.
- enregistrar, censar
- in quā tribu ista praedia censuisti?
- En quina tribu has fet enregistrar els teus béns?
- recomptar, censar
- Censores populi aevitates, suboles, familias, pecuniasque censento
- Que els censors facin el recompte de les edats i béns del poble.