claudo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈklaw.doː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kleh₂u- («clau, ganxo»).

Verb

claudō ‎(1a present^?), clausis ‎(2a present), claudēre ‎(infinitiu), clausī ‎(perfet), clausum ‎(supí)

1. cloure, tancar

   Nec ita claudenda res est familiaris, ut eam benignitas aperire non possit, nec ita reseranda, ut pateat omnibus.

   Convé no tancar tant la butxaca que no hi pugui entrar la bonança, ni tan que tothom hi pugui ficar la mà.

2. cloure, acabar
3. aturar
4. variant de claudeō

Antònims

• aperiō

Derivats

circumclūdō clausula clausum clausus conclūdō

disclūdō exclūdō inclūdō interclūdō

occlūdō praeclūdō rēclūdō sēclūdō