cobla

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkob.bɫə/, occidental /ˈko.bɫa/
• Etimologia: Del llatí copula ‎(«agrupament»), segle XIII, doblet del cultisme còpula.

Nom

cobla f. ‎(plural cobles)

1. Conjunt de músics que toquen instruments tradicionals catalans i interpreten música de sardanes.
2. Grup de versos per ser cantats.
3. canilla

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cobla ^(en)
• Castellà: cobla ^(es)
• Francès: cobla ^(fr)
• Italià: cobla ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·bla (2)
• Anagrames: acobl, balco, balcó, bloca, blocà, bocal, bolca, bolcà, cablo, Calbó

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈko.βla\

Americà: alt /ˈko.bla/, baix \ˈko.βla\

• Rimes: -obla
• Etimologia: Del català cobla [1]. De l'occità cobla [2].

Nom

cobla f. ‎(plural coblas)

1. cobla (conjunt de músics)
2. forma alternativa de copla (grup de versos)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·bla (2)