Potser volíeu: credit, crédit


Català
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈkɾɛ.ðit/
  • Etimologia: Del llatí credǐtum ‎(«préstec, deute»), derivat del verb creděre ‎(«tenir confiança»), segle XV

Nom modifica

crèdit m. ‎(plural crèdits)

  1. Confiança que inspira la veracitat d'algú.
  2. Diners prestats per un banc a partir de la confiança que inspira la solvència econòmica del qui el demana.
  3. Unitat didàctica que concreta un aprenentatge, que és impartida en un nombre d'hores determinat i que serveix per a valorar un curs o una assignatura.

Sinònims modifica

Derivats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: crè·dit (2)
  • Heterograma de 6 lletres (cdeirt)

Vegeu també modifica