dur

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdur/^ⓘ
• Rimes: -uɾ
• Homòfon: du
• Etimologia: Adjectiu: del llatí dūrus, segle XIII.
• Etimologia: Verb: del llatí dūcĕre ‎(«conduir»), segle XIV.

Adjectiu

dur m. ‎(femení dura, plural masculí durs, plural femení dures)

1. De duresa, fort, difícil de ratllar, resistent.

   «Després, un rodament de cap de pura debilitat li va fer descobrir un tauló dur com una roca a un pam de terra.» (Roser Tomàs, La forca per dur una vida orca, 2016)

Compostos i expressions

• Ser dur de tracte
• Tenir cara dura

Traduccions

Fort

• Albanès: fortë ^(sq)
• Alemany: hart ^(de)
• Anglès: hard ^(en)
• Àrab: صُلْب‎ ^(ar)
• Armeni: պինդ ^(hy) ‎(pind)
• Àzeri: sərt ^(az)
• Belarús: цвёрды ^(be) ‎(tsviordi)
• Bengalí: শক্ত ^(bn)
• Búlgar: твърд ^(bg) ‎(tvard)
• Castellà: duro ^(es)
• Coreà: 딱딱하다 ^(ko) ‎(ttakttakhada)
• Danès: hård ^(da)
• Eslovac: tvrdý ^(sk)
• Eslovè: trd ^(sl)
• Esperanto: malmola ^(eo)
• Estonià: tahke ^(et)
• Finès: kova ^(fi)
• Francès: dur ^(fr)
• Friülà: dûr ^(fur)
• Gallec: duro ^(gl)
• Gal·lès: caled ^(cy)
• Georgià: მაგარი ^(ka) ‎(màgari)
• Grec antic: σκληρός ^(grc) ‎(sklērós)
• Hebreu: קָשִׁיחַ‎ ^(he)
• Hindi: कड़ा ^(hi)
• Hongarès: kemény ^(hu)
• Ídix: האַרט‎ ^(yi)
• Indonesi: keras ^(id)
• Irlandès: crua ^(ga)
• Islandès: hart ^(is)
• Italià: duro ^(it)
• Japonès: 硬い ^(ja)
• Kazakh: берік ^(kk) ‎(berik)
• Kirguís: катуу ^(ky) ‎(katuu)
• Letó: ciets ^(lv)
• Lituà: kietas ^(lt)
• Llatí: durus ^(la)
• Llengua de signes catalana: FERRO ^(csc)
• Macedoni: тврд ^(mk)
• Maltès: iebes ^(mt)
• Neerlandès: hard ^(nl)
• Noruec: hard ^(no)
• Occità: dur ^(oc)
• Portuguès: duro ^(pt)
• Retoromànic: dir ^(rm), dür ^(rm)
• Romanès: dur ^(ro)
• Rus: твёрдый ^(ru) ‎(tviordi)
• Sard: duru ^(sc)
• Serbocroat: тврд ^(sh), tvrd ^(sh)
• Sicilià: duru ^(scn)
• Suahili: gumu ^(sw)
• Suec: hård ^(sv)
• Tadjik: сахт ^(tg)
• Tagal: matigas ^(tl)
• Tai: แข็ง ^(th)
• Tàtar: каты ^(tt)
• Turc: sert ^(tr)
• Txec: tvrdý ^(cs)
• Uzbek: qattiq ^(uz)
• Való: deur ^(wa)
• Vènet: duro ^(vec)
• Vietnamita: cứng ^(vi)
• Xinès: 硬 ^(zh) ‎(yìng)

Verb

dur trans.

1. Portar posat.

   «Només duia uns pantalons de rodamón lligats amb un cordill.» (Barbara Kingsolver, Arbres de mongetes, 2010)

2. Portar amb les mans, a la butxaca, carregar amb el cos alguna cosa.

   «Tant arribà a insistir l'àliga que en Bernat va treure el trinxet que duia a sobre.» (Rosa Oliveros Arasa, Rondalles contades a la vora del foc, 2019)

3. Conduir un grup, indicar un camí a seguir, menar, guiar

   «Al carrer de París per baixar, altra vegada, pel carrer d'Aribau, que em duria directament a la plaça de Letamendi. ... la d'aquella ciutat senyora que jo vaig conèixer, per primera vegada, quan m'hi dugué el pare a curar-me una afecció urinària.» (Teresa Pàmies Bertran, Amor clandestí, 2010)

4. (esports de pilota) conduir

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades amb infinitiu irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	dur			haver dut o duit
gerundi	duent			havent dut o duit
participi	dut, duta, duts, dutes
	duit, duita, duits, duites						bal
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	duc	duus	duu	duem	dueu	duen
		dus	du
				duim	duis		bal
imperfet	duia	duies	duia	dúiem	dúieu	duien
passat simple	duguí	dugueres	dugué	duguérem	duguéreu	dugueren
futur	duré	duràs	durà	durem	dureu	duran
condicional	duria	duries	duria	duríem	duríeu	durien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dugui	duguis	dugui	duguem	dugueu	duguin
	duga	dugues	duga			duguen	occ, bal
imperfet	dugués	duguessis	dugués	duguéssim	duguéssiu	duguessin
		duguesses		duguéssem	duguésseu	duguessen
	duguera	dugueres	duguera	duguérem	duguéreu	dugueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	duu	dugui	duguem	dueu	duguin
	–	du
	–				duis		bal
	–		duga			duguen	occ
	–	dus					val

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	duguent
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	duieva	duieves	duieva	duièvom	duièvou	duieven	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		dugos	dugo				centr, n-occ
				dugam	dugau		occ
imperfet	duiés	duiessis	duiés	duiessin	duésseu	duessen	centr
	duguessa			duguéssom	duguéssou		n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...dut o duit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...dur
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...dut o duit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...dut o duit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...dut o duit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...dut o duit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...dur
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...dut o duit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...dut o duit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...dut o duit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: duc, duu, duem

Variants

• dure (septentrional)

Derivats

• endur-se

Traduccions

Portar posat

• Anglès: wear ^(en)
• Castellà: llevar ^(es)
• Portuguès: levar ^(pt)

Portar a sobre

• Alemany: tragen ^(de)
• Anglès: carry ^(en)
• Castellà: llevar ^(es)
• Eslovè: nesti ^(sl), nositi ^(sl)
• Francès: porter ^(fr)
• Italià: portare ^(it)
• Llengua de signes catalana: TRASLLADAR ^(csc)
• Portuguès: levar ^(pt)

Verb

dur

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de durar

Variants

• duro, dure, duri

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Caló català

• Pronúncia: /ˈdur/
• Etimologia: De l’obsolet *dut, del romaní dud ‎(«llum») per encreuament amb dur ‎(«lluny»), tant per la similitud en romaní com en català.

Nom

dur

1. llum

Variants

• durt

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

Francès

• Pronúncia: /dyʁ/ àudio ^ⓘ

Adjectiu

dur m. ‎(femení dure, plural masculí durs, plural femení dures)

1. dur, difícil

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit दूर ‎(dūrá).

Adverbi

dur

1. lluny

Sinònims

• dures

Derivats

• duralipen ‎(«llunyania»), durarel ‎(«allunyar»), duripen ‎(«distància»)

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.