Català
modifica

Oriental:  /əɱ.fəˈða/
Occidental:  nord-occidental /eɱ.faˈða/, valencià /eɱ.faˈðaɾ/
Informal:  nord-occidental /aɱ.faˈða/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: enfadà
  • Etimologia: Del castellà enfadar, d’origen incert podria derivar del galaic-portuguès fado ‎(«lliurar-se a la fatalitat»), procedent del llatí fatus ‎(«destí, predicció»), segle XVI.

Verb modifica

enfadar trans., pron. ‎(pronominal enfadar-se)

  1. (obsolet) enutjar
  2. (pronominal) enutjar-se

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: enfado, enfada, enfadem

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica


Castellà
modifica

Peninsular: \eɱ.faˈðaɾ\
Americà: alt \eɱ.f(a)ˈdaɾ\, baix \eŋ.faˈðaɾ\, austral \eɱ.faˈðaɾ\

Verb modifica

enfadar trans. ‎(present enfado, passat enfadé, futur enfadaré)

  1. enutjar, enfadar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: en·fa·dar (3)