Català
modifica

Oriental:  central /əɱ.furˈti/
balear /əɱ.foɾˈti/, /əɱ.furˈti/
Occidental:  nord-occidental /eɱ.forˈti/, valencià /eɱ.foɾˈtiɾ/
Informal:  nord-occidental /aɱ.forˈti/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: Del prefix en-, fort i la desinència -ir, segle XIII.

Verb modifica

enfortir trans., pron. ‎(pronominal enfortir-se)

  1. Fer fort, o més fort.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: enforteixo, enforteix, enfortim

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: en·for·tir (3)

Vegeu també modifica


Català antic
modifica

Verb modifica

enfortir

  1. enfortir
    «Axí con los sarraïns foren enfortits per la paraula del rey de Maylorques, axí volch Déus que ·ls chrestians s' enfortiren e els sarraïns s' anaren aflaquén.» (Jaume I, Llibre dels fets, segle XIII)

Conjugació modifica

Vegeu també modifica