experior

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɛksˈpɛ.rɪ.ɔr/
• Etimologia: D'un verb existent en el llatí arcaic *perior («provar, experimentar»), de la mateixa arrel que el verb grec πειράω ‎(peiráō, «provar, assajar»), i del llatí peritus, amb el prefix ex- que li confereix el sentit de «deducció, acció en conseqüència».

Verb

experior ‎(1a present^?), experīris ‎(2a present), experīrī ‎(infinitiu), expertus sum ‎(perfet); deponent

1. experimentar, jo experimento
2. demostrar, provar

   Si iterum experiri velint, se iterum paratum esse decertare; si pace uti velint, iniquum esse de stipendio recusare, quod sua voluntate ad id tempus pependerint.—«Si decidien fer una nova demostració de força, ell estava preparat per aturar-los; però si decidien cercar la pau, no seria just refusar el tribut, que per pròpia iniciativa ens havien oferit.»