Català
modifica

Oriental:  /fəˈɾi/
Occidental:  nord-occidental /feˈɾi/, valencià /feˈɾiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: ferí
  • Etimologia: Del llatí ferīre ‎(«ferir, copejar, abatre»), segle XIII.

Verb modifica

ferir trans., pron. ‎(pronominal ferir-se)

  1. Provocar una ferida, fer mal a una persona o ésser viu.
  2. (pilota valenciana) Servir fent arribar la pilota a l'interior del dau contrari, en les modalitats d'escala i corda, de galotxa i de galotxetes de Monòver.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: fereixo, fereix, ferim

Derivats modifica

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica


Català antic
modifica

  • Etimologia: Del llatí ferīre ‎(«copejar»).

Verb modifica

ferir

  1. ferir
  2. atacar, envestir

Vegeu també modifica


Castellà
modifica

Peninsular: /feˈɾiɾ/
Americà: alt /f(e)ˈɾiɾ/, baix /feˈɾiɾ/

Verb modifica

ferir intr. ‎(present fiero, passat ferí, futur feriré)

  1. (pilota valenciana) ferir

Sinònims modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: fe·rir (2)

Vegeu també modifica

  • ferir. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].