franc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈfɾaŋ/, balear /ˈfɾaŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈfɾaŋ/
	valencià /ˈfɾaŋk/, /ˈfɾaŋ/

• Rimes: -aŋk
• Etimologia: Del llatí tardà francus, del fràncic *frank, poble germànic. Per extensió, del poble franc pel fet d'estar exempt de pagar tributs en la Marca Hispànica.

Nom

franc m. ‎(plural francs, femení franca)

1. Poble germànic del Rin inferior que es va establir a la Gàl·lia.
2. (històric) Europeu, especialment català, en els ports del nord de l’Àfrica i pels escriptors àrabs.
3. (històric) Expedicionari croat a Grècia i l’Orient, pels escriptors grecs.

Traduccions

Poble germànic establert a la Gàl·lia

• Castellà: franco ^(es) m.
• Italià: franco ^(it)

Nom

franc m. ‎(plural francs)

1. Moneda d'origen francès i d'altres estats francòfons.

Traduccions

Moneda d'origen francès

• Anglès: franc ^(en)
• Castellà: franco ^(es) m.
• Francès: franc ^(fr)
• Italià: franco ^(it)

Adjectiu

franc m. ‎(femení franca, plural masculí francs, plural femení franques)

1. Relatiu al poble germànic dels francs.
2. De condició lliure.
3. (economia) Exempt, lliure.
4. Obertament sincer.
5. Sense engany ni artifici.

Compostos i expressions

• de franc

Derivats

• afranquir
• franquejar

Sinònims

• (obertament) directe, sincer
• (sense engany) desimbolt, espontani, llis, natural, senzill, trempat

Traduccions

Relatiu als francs

• Castellà: franco ^(es)

De condició lliure

• Castellà: franco ^(es)

Exempt

• Castellà: franco ^(es)

Obertament sincer

• Castellà: franco ^(es)
• Italià: franco ^(it)

Adverbi

franc

1. francament, obertament

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot