Català
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈɡwaj/
  • Rimes: -aj
  • Etimologia: Interjecció, nom: del gòtic 𐍅𐌰𐌹 ‎(wai), segle XIV.
  • Etimologia: Adjectiu, adverbi: del castellà guay, d’origen incert, segle XX.

Interjecció modifica

guai

  1. ai (expressió de dolor, d’amenaça)
    «—Com has sabut que jo era aquí? —Guai! M'ho han dit les dones d'aquella casa.» (Joan Santamaria, Visions de Catalunya (Mallorca), 1935)
    «Guai de l'orador si hagués guardat silenci! Això hauría equivalgut a un crim de lesa majestat, i com a tal l'hauríen jutjat.» (Guillem de Brocà i Montagut, Biografía de D. Ramón Llàtzer de Dou i de Bassols, 1916)

Nom modifica

guai m. ‎(plural guais)

  1. (antic i alguerès) desgràcia, problema, tràngol
    «Humil, vora de l'era, comptaves els teus dies, silenciosament, amable a la besada de l'orejada austera, i sense guai ni blasme pels baterols del vent.» (Camil Geis, Rosa mística, 1942)

Adjectiu modifica

guai inv. ‎(plural guais)

  1. (col·loquial, castellanisme) fantàstic, súper, bo

Adverbi modifica

guai

  1. (col·loquial, castellanisme) molt

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DCVB, Optimot, ésAdir
  • Per a més informació vegeu l'entrada a l'Observatori de neologia sobre guai
  • Per a més informació vegeu l'entrada a la Neolosfera sobre guai


Català antic
modifica

Interjecció modifica

guai

  1. guai, ai

Variants modifica

Nom modifica

guai m.

  1. crit de dolor

Vegeu també modifica


Italià
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈɡwai/

Interjecció modifica

guai

  1. compte (expressió d'amenaça, d'advertència)

Nom modifica

guai m. pl.

  1. forma plural de guaio

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: 1