guai
Català
modifica
Interjecció modifica
guai
- ai (expressió de dolor, d’amenaça)
- «—Com has sabut que jo era aquí? —Guai! M'ho han dit les dones d'aquella casa.» (Joan Santamaria, Visions de Catalunya (Mallorca), 1935)
- «Guai de l'orador si hagués guardat silenci! Això hauría equivalgut a un crim de lesa majestat, i com a tal l'hauríen jutjat.» (Guillem de Brocà i Montagut, Biografía de D. Ramón Llàtzer de Dou i de Bassols, 1916)
Nom modifica
guai m. (plural guais)
- (antic i alguerès) desgràcia, problema, tràngol
- «Humil, vora de l'era, comptaves els teus dies, silenciosament, amable a la besada de l'orejada austera, i sense guai ni blasme pels baterols del vent.» (Camil Geis, Rosa mística, 1942)
Adjectiu modifica
guai inv. (plural guais)
Adverbi modifica
guai
Miscel·lània modifica
Vegeu també modifica
Català antic
modifica
Interjecció modifica
guai
Variants modifica
Nom modifica
guai m.
Vegeu també modifica
Italià
modifica
- Pronúncia(i): /ˈɡwai/
Interjecció modifica
guai
- compte (expressió d'amenaça, d'advertència)
Nom modifica
guai m. pl.
- forma plural de guaio
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: 1