haurio
Llatí
modifica
- Pronúncia(i): /ˈhaw.rɪ.oː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *aus- («extreure aigua, vessar sang»).
Verb modifica
hauriō (1a present?), haurīs (2a present), haurīre (infinitiu), hausī (perfet), haustum (supí)
- extreure, xuclar
- haurire a fontibus Stoicorum—(traducció:«Extreure de les fonts dels estoics.»)
- drenar
- vessar
- absorbir, devorar
- haurire aliquid oculis.—(traducció:«Ésser devorat amb la mirada.»)
- consumir, destruir, devorar
- cunctos qui proelio superfuerant incendium hausit—(traducció:«L'incendi destrueix tots aquells que havien sobreviscut a la batalla.»)
- percebre
- haurire lucem—(traducció:«Percebre la llum.»)
- rebre, acceptar
- cineres haurire—(traducció:«Rebre les cendres.»)
Derivats modifica
Vegeu també modifica
Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.90