ho

Potser volíeu: Ho, ĥo

Multilingüe

Símbol

ho

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'hiri motu.

Català

• Pronúncia: Com a partícula àtona, la pronúncia és sintàctica:

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (proclític inicial) /u/^ⓘ

Informal: /əw/, /aw/, /ew/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (proclític o enclític postvocàlic) /w/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (enclític postconsonàntic)

Oriental:	central /u/
	balear /ˈo/, /u/
Occidental:	/o/

• Homòfon: u
• Etimologia: Del llatí hoc.

Pronom

ho ‎(enclític i proclític)

1. Pronom feble neutre que indica:
   1. L'atribut indeterminat complement d'un verb copulatiu (ésser, estar i semblar).

      És una gran persona → Ho és.

   2. El complement directe constituït pels pronoms neutres això, açò i allò.

      Acosta'm allò → Acosta-m'ho.

      Ens havien dit que vindrien → (això) Ens ho havien dit.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Combinacions binàries de ho amb altres pronoms febles

	Posposat
	Reflexiu	2a persona		1a persona		3a persona
						Datiu
	es+ho	et+ho	us+ho	em+ho	ens+ho	li+ho	els+ho
Proclític	s'ho	t'ho	us ho	m'ho	ens ho	li ho	els ho
Enclític	-s'ho	-t'ho	-vos-ho	-m'ho	-nos-ho	-li-ho	-los-ho
			-us-ho		'ns-ho		'ls-ho

Traduccions

Traduccions

• Alemany: es ^(de)
• Anglès: it ^(en)
• Castellà: lo ^(es)
• Francès: le ^(fr)
• Italià: lo ^(it)
• Portuguès: o ^(pt), lo ^(pt), no ^(pt)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• "Ho has de fer", Atles Lingüístic del Domini Català

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ho/
• Etimologia: De h.

Nom

ho ‎(acusatiu ho-on, plural ho-oj, acusatiu plural ho-ojn)

1. Nom de la desena lletra de l'alfabet esperantista.

Relacionats

• h (lletra)
• ĝo (anterior), ĥo (posterior)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre ho

Italià

Verb

ho

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de avere