Català
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈwit/
  • Rimes: -it
  • Etimologia: Del llatí octō, segle XIV. L’evolució és discutida, o bé per inflexió /ˈɔjt(o)/ > /ˈujt/ > /ˈwit/, o bé per diftongació /ˈwɔjt/ > /ˈwujt/ > /ˈ(w)wit/.[1] La hac inicial és per indicar que cal llegir /w/, no /v/, perquè en llatí no es distingien u i v. Vegeu també vuit i hui.

Numeral modifica

 <  7 8   > 9
Cardinal:
Ordinal:
huit
huité
Viccionari:Llista de nombres en català

huit inv.

  1. (cardinal, valencià) forma alternativa de vuit
    Té huit anys
  2. (valor ordinal) Huité, huitena.
    La pàgina huit
    El dia huit de maig

Derivats modifica

Traduccions modifica

Vegeu vuit

Nom modifica

huit m. ‎(plural huits)

  1. Xifra i nombre 8.

Nom modifica

huit f. pl.

  1. Huitena hora.
    Són les huit del matí.

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: 1

Vegeu també modifica

  1. Mar Batlle, «L’evolució de les ĕ i ŏ + iod en català dins la Romània», Caplletra 20, primavera 1996


Francès
modifica

  • Pronúncia: /ɥit/
  • Etimologia: Del llatí octō, que va derivar en el francès antic uit; la lletra h es va afegir per evitar confusió amb el terme vit.

Numeral modifica

 <  7 8   > 9

huit

  1. (cardinal) vuit

Vegeu també modifica

  • Entrada «huit» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).