Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /i.ðiˈɔ.tə/, occidental /i.ðiˈo.ta/
  • Rimes: -ota
  • Etimologia: Del llatí idiōta ‎(«ignorant, profà»), segle XV, del grec antic ἰδιώτης ‎(idiṓtēs, «ciutadà simple»), de ἴδιος ‎(ídios, «privat, propi»), usat en contraposició al ciutadà públic que participava a l’àgora. En l’antiga Atenes va adquirir un sentit pejoratiu considerant que aquells que renuncien a la vida política ho fan per incapacitat.

Adjectiu modifica

idiota inv. ‎(plural idiotes)

  1. (medicina) Dit de qui pateix idiòcia.
  2. estúpid

Traduccions modifica

Nom modifica

idiota m. f. ‎(plural idiotes)

  1. (pejoratiu) estúpid

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: i·di·o·ta (4)

Vegeu també modifica