la

Multilingüe modifica

Símbol modifica

la

Codi de llengua ISO 639-1 del llatí.

Català modifica

Pronúncia(i): (àton) oriental /ɫə/, occidental /ɫa/
Etimologia: Del llatí illa, segle XI.

Article modifica

la f. ‎(elidit l', plural les, masculí el)

Article determinat femení singular que serveix per actualitzar i concretar el contingut del substantiu que acompanya. També és el femení de la forma dialectal i la forma arcaica lo.
És admirable la insistència de la mosca vironera quan té ganes d'emprenyar a algú.

Variants modifica

sa (parlar salat)
na (article personal)

Notes modifica

S’utilitza la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:
La vocal té un so semivocàlic (quan fa diftong).

La paraula de la dreta comença amb u, i àtones.

Exemples: l'antena, la iaia, la universitat.
També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.
Exemple: l'HTTP.

Relacionats modifica

una (article indeterminat)

Traduccions modifica

Article determinat femení i singular

Alemany: die ^(de)
Anglès: the ^(en)
Castellà: la ^(es)
Esperanto: la ^(eo) n.
Francès: la ^(fr)
Occità: la ^(oc), era ^(oc) (gascó pirinenc)
Romanès: -a ^(ro) f., cea ^(ro)
Sicilià: a ^(scn)

Pronom modifica

la ‎(elidida l')

Acusatiu del singular del pronom personal "ella".
Substitueix el complement directe quan aquest porta l'article "la".
Vols la goma? —Sí que la vull.

Relacionats modifica

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
Nombre	Persona		Forts	Reforçada	Elidida	Plena ¹	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi ²	em	m'	-me	'm
		Majestàtic	nós ³
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós ⁴
		Formal	vostè ⁵
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la	l'	-la
		Datiu ⁶		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us ⁷
	Segona	Formal	vostès ⁸
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu ⁶		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
Adverbial				en	n'	-ne	'n
¹⁾ També usat com a proclític en alguns parlars. ²⁾ Usat després de preposicions. ³⁾ Concorda amb la primera personal del plural. ⁴⁾ Concorda amb la segona personal del plural.				⁵⁾ Concorda amb la tercera personal del singular. ⁶⁾ Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. ⁷⁾ Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. ⁸⁾ Concorda amb la tercera personal del plural.

Combinacions binàries de la amb altres pronoms febles
	Posposat								Anteposat
	Reflexiu	2a persona		1a persona		3a persona			Adverbials
						Datiu
	es+la	et+la	us+la	em+la	ens+la	li+la	li+la¹	els+la	la+hi	la+en
Proclític	se la	te la	us la	me la	ens la	la hi	li la	els la	la hi	la'n
	se l'	te l'	us l'	me l'	ens l'		li l'	els l'		la n'
Enclític	-se-la	-te-la	-vos-la	-me-la	-nos-la	-la-hi	-li-la	-los-la	-la-hi	-la'n
			-us-la		'ns-la			'ls-la
¹⁾ En parlars valencians.

Notes d'ús modifica

Quan s'escriu darrere el verb se separa d'aquest amb un guió: -la.
No existeix forma reduïda.

Traduccions modifica

els [1] (pronom personal, acusatiu, femení i singular)

Anglès: her ^(en)
Castellà: la ^(es)
Francès: la ^(fr)
Sicilià: la ^(scn)

Nom modifica

la m. ‎(plural las)

Sisena veu de l'escala musical; el sisè punt de solfa.

Compostos i expressions modifica

La la la: cançoneta amb què és fa dormir les criatures.
Estar en la: estar en l'aire, amb poca consistència, solidesa o seguretat.
Estar en la com sa iaia Miquela: ni fer ni desfer.

Traduccions modifica

Sisena veu de l’escala musical

Alemany: la ^(de)
Castellà: la ^(es)

Adverbi modifica

la

(antic) forma alternativa de lla ‎(«allà»)

Miscel·lània modifica

Anagrama: al ^(alfagrama)

Vegeu també modifica

Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà modifica

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈla/
Rimes: -a
Etimologia:

[Article] Del llatí illa.

[Pronom] Del llatí illam, acusatiu d'illa.

[Nom] Apòcope de labii, paraula amb la qual comença el sisè compàs de la primera estrofa de l'himne de Sant Joan Baptista, d'on van traure's els noms de les notes musicals.