Potser volíeu: luxé


Català
modifica

Verb modifica

luxe

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de luxar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb luxar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb luxar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb luxar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: lu·xe (2)
  • Anagrama: xule


Castellà
modifica

Peninsular: /ˈluk.se/
Americà: alt /ˈluk.s(e)/, baix /ˈluk.se/

Verb modifica

luxe

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb luxar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb luxar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb luxar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: lu·xe (2)