Català
modifica

Oriental:  /məˈra/
Occidental:  nord-occidental /maˈra/, valencià /maˈraɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: marrà
  • Etimologia: De l’antic marrir, segle XX, amb canvi de conjugació per analogia amb errar.

Verb modifica

marrar intr., trans.

  1. (intransitiu) Fer marrada, deixar el camí dret.
  2. (transitiu) Errar el camí.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: marro, marra, marrem

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: mar·rar (2)

Vegeu també modifica