mes

Potser volíeu: MES, mès, més

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmes/^ⓘ

Informal: sept., nord-occ. i part centr. /ˈmɛs/

• Rimes: -es
• Homòfons: m'és, més
• Etimologia: Nom: del llatí mensis, segle XIII. Conjunció: del llatí magis, segle XIII.

Nom

mes m. ‎(plural mesos)

1. Dotzena part d'un any.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: maand ^(af)
• Alemany: Monat ^(de) m.
• Anglès: month ^(en)
• Àrab: شَهْر‎ ^(ar) m.
• Arameu: ירחא‎ ^(arc) m.
• Asturià: mes ^(ast) m.
• Basc: hil ^(eu)
• Bengalí: মাস ^(bn)
• Bretó: miz ^(br) m.
• Castellà: mes ^(es)
• Danès: måned ^(da) inv.
• Eslovac: mesiac ^(sk) m.
• Eslovè: mesec ^(sl) m.
• Esperanto: monato ^(eo)
• Feroès: mánaður ^(fo) m.
• Finès: kuukausi ^(fi)
• Francès: mois ^(fr)
• Friülà: mês ^(fur)
• Gaèlic escocès: mìos ^(gd) m.
• Gallec: mes ^(gl) m.
• Georgià: თვე ^(ka) ‎(tve)
• Grec: μήνας ^(el) m. ‎(minas)
• Grec: μήνας ^(el) m. ‎(minas)
• Grec antic: μήν ^(grc) m. ‎(mḗn)
• Hindi: महीना ^(hi) m.
• Hongarès: hónap ^(hu)
• Ídix: חודש‎ ^(yi) m.
• Ido: monato ^(io)
• Interlingua: mense ^(ia)
• Irlandès: mí ^(ga) f.
• Italià: mese ^(it) m.
• Japonès: 月 ^(ja)
• Letó: mēnesis ^(lv) m.
• Lituà: mėnuo ^(lt) m.
• Llatí: mensis ^(la) m.
• Llengua de signes catalana: MES ^(csc)
• Malai: bulan ^(ms)
• Maltès: xahar ^(mt)
• Marathi: महिना ^(mr)
• Mongol: сар ^(mn)
• Neerlandès: maand ^(nl) f.
• Noruec: måned ^(no)
• Occità: mes ^(oc) m.
• Osseta: мӕй ^(os)
• Paixtu: مياشت‎ ^(ps)
• Persa: ماه‎ ^(fa)
• Polonès: miesiąc ^(pl) m.
• Portuguès: mês ^(pt) m.
• Retoromànic: mais ^(rm) m.
• Romanès: lună ^(ro) f.
• Rus: месяц ^(ru) m. ‎(messiats)
• Sànscrit: मास ^(sa)
• Sard: mese ^(sc), mesi ^(sc)
• Sicilià: misi ^(scn) m.
• Suec: månad ^(sv) inv.
• Tadjik: моҳ ^(tg)
• Tagal: buwan ^(tl)
• Tai: เดือน ^(th)
• Tàmil: மாதம் ^(ta)
• Tàtar: ай ^(tt)
• Telugu: నెల ^(te)
• Turc: ay ^(tr)
• Txec: měsíc ^(cs) m.
• Ucraïnès: місяць ^(uk) m. ‎(missiats)
• Urdú: مہینا‎ ^(ur) m.
• Uzbek: oy ^(uz)
• Volapük: mul ^(vo)
• Xinès: 月 ^(zh) ‎(yuè)

Conjunció

mes

1. però

Traduccions

però

• Alemany: aber ^(de), jedoch ^(de)

Adjectiu

mes f. pl.

1. forma plural de ma ‎(«les meves»)

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Verb

mes

1. participi masculí singular del verb metre

Miscel·lània

• Anagrames: ems ^(alfagrama), sem ^(revers), Sem ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Francès

• Pronúncia: /mɛ/, /me/ àudio /me/ ^ⓘ
• Homòfons: mai, maie, mais, maye, mée, met, mets

Adjectiu

mes m. pl.

1. forma plural de mon

Adjectiu

mes f. pl.

1. forma plural de ma

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmes/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Nom

mes m. ‎(plural meses o mesi [aranès])

1. mes

Adverbi

mes

1. (gascó) forma alternativa de mai ‎(«més»)

   «Que m'èri consagrat mes especialament a un trabalh sus l'anciana poësia occitana.» (Pèire Bèc, Contes de l'Unic, 1977)

   M'havia consagrat més especialment en un treball sobre la poesia occitana antiga.