meus

Potser volíeu: mèus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmews/
• Rimes: -ews

Pronom

meus m. pl.

1. forma plural de meu

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Nom

meus m. pl.

1. forma plural de meu

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: muse, suem ^(revers), sume, usem

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mews/

Adjectiu

meus

1. meu

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um, amb vocatiu irregular.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	meus	mea	meum		meī	meae	mea
Vocatiu	mī	mea	meum		meī	meae	mea
Acusatiu	meum	meam	meum		meōs	meās	mea
Genitiu	meī	meae	meī		meōrum	meārum	meōrum
Datiu	meō	meae	meō		meīs
Ablatiu	meō	meā	meō		meīs