ministre
Català
modifica
- Pronúncia(i): oriental /miˈnis.tɾə/, occidental /miˈnis.tɾe/
- Rimes: -istɾe
- Homòfon: ministra
- Etimologia: Del llatí ministru(m), acusatiu de minister, segle XIII.
Nom modifica
ministre m. (plural ministres, femení ministra)
- En el govern d'un estat, membre del govern que en la jerarquia política està just per sota del cap d'estat. Típicament dirigeix un ministeri o més, en cas contrari se l'anomena ministre sense cartera.
Derivats modifica
Traduccions modifica
Nom modifica
ministre m. (plural ministres)
- (peixos) fadrí
Verb modifica
ministre
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ministrar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ministrar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ministrar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ministrar
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: mi·nis·tre (3)
- Anagrama: terminis
Vegeu també modifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. (p. 215)