minyó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /miˈɲo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Procedent d'una arrel onomatopeica comuna a diverses llengües miny («petit, graciós, bufó»), segle XIV.

Nom

minyó m. ‎(plural minyons, femení minyona)

1. Persona que encara no ha arribat a jove, aproximadament entre set i catorze anys.
2. Soldat d'un cos policial espanyol anterior a la Guàrdia Civil i equivalent a mosso d'esquadra.
3. Milícia rural d'Àlaba i Biscaia.

Sinònims

• al·lot, nen
• noi
• xicot

Traduccions

minyó (encara no jove)

• Anglès: child ^(en), lad ^(en), boy ^(en) m., girl ^(en) f.
• Castellà: muchacho ^(es)
• Francès: mignon ^(fr), petit garçon ^(fr) m., petite fille ^(fr) f.
• Italià: mignone ^(it), faciullo ^(it)
• Llatí: puer ^(la)

minyó (soldat policial)

• Castellà: miñón ^(es)

minyó (milícia rural)

• Castellà: miñón ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nyó (2)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot