Potser volíeu: Mira, mirà


Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmi.ɾə/, occidental /ˈmi.ɾa/
  • Rimes: -iɾa
  • Etimologia: De mirar.

Nom modifica

mira f. ‎(plural mires)

  1. Acció de dirigir la mirada a una cosa.
  2. (normalment en plural) Intencions.
  3. Peça d'un arma de foc que serveix per a afinar la punteria.

Traduccions modifica

Verb modifica

mira

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mirar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mirar

Variants modifica

  • (imperatiu, col·loquial, emfàtic) ma
  • (imperatiu, col·loquial, seguit de pronoms) mi

Miscel·lània modifica


Català antic
modifica

Verb modifica

mira

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de mirar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de mirar


Castellà
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmi.ɾa/
  • Rimes: -iɾa
  • Etimologia: Deverbal de mirar.

Nom modifica

mira f. ‎(plural miras)

  1. mira

Derivats modifica

Verb modifica

mira

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb mirar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb mirar

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mira


Llatí
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmiː.raː/, /ˈmiː.ra/

Adjectiu modifica

mīrā

  1. ablatiu femení singular de mīrus

mīra

  1. nominatiu femení singular de mīrus
  2. nominatiu neutre plural de mīrus
  3. vocatiu femení singular de mīrus
  4. vocatiu neutre plural de mīrus
  5. acusatiu neutre plural de mīrus